ESGLÉSIA DE SANTA ROSA
I PREMSA DE VI

 

El poble de Llafranc s’ha construït sobre un jaciment romà que va estar actiu entre els segles II aC i V dC. S’hi han localitzat habitatges, sepultures i restes relacionades amb la producció de ceràmica i el comerç del vi.

 

Al carrer del Coral, s’hi han trobat restes de dues premses molt possible d’elaboració de vi i quatre estances pavimentades amb opus signinum sobre la roca mare.

 

En una de les habitacions hi ha un gran bloc de pedra que servia per aguantar dos troncs verticals que suportaven la premsa que s’accionava amb un contrapès i un sistema de cordes. Formava part de tot un sistema que començava a la part alta d’un turó per aprofitar el pendent i conduir, mitjançant canalitzacions, els líquids cap a recipients situats a nivells més baixos. Encara a finals del segle XIX eren visibles dos recipients rectangulars situats en l’espai que ara ocupa l’església de Santa Rosa.

 

L’església de Llafranc es va construir l’any 1896 i es va ampliar l’any 1958. Es va dedicar a Santa Rosa de Lima, segons Josep Pla perquè a Llafranc hi estiuejava una senyora que es deia Rosita. A l’interior conserva pintures de Guillem Soler i Gatvillaró (1905-1971) que representen escenes de la vida de Santa Rosa.