CAN MARIO

Museu del Suro de Catalunya, Dipòsit, Fundació Vila Casas, Fundació Modest Cuixart, La Bòbila, forns

 

L’any 1900 Joan Miquel Avellí i Enric Vincke es van associar i van començar la seva activitat industrial,  un any més tard hi va entrar Paul Meyer. L’empresa es va anomenar Manufacturas de Corcho, SA des de 1916 i al 1930 va ser absorbida per la companyia americana Armstrong.

 

La fàbrica va créixer, arribant a ocupar el sector nord-est de la vila de Palafrugell. S’hi fabricaven tota mena de productes: des de taps i discos fins a plantilles per al calçat, boies, salvavides, cascs colonials, llana i paper de suro. A la dècada de 1920 va ser líder en exportació industrial de tot el país.

 

Destaquen els elements arquitectònics modernistes projectats per l’arquitecte General Guitart Lostaló (1859-1926): la torre dipòsit d’aigua, la façana del carrer Pi i Margall i el xalet de Joan Miquel Avellí.

 

La fàbrica va tancar els últims espais del recinte l’any 1993 i va començar la planificació que va consolidar dins la trama urbana un gran espai industrial surer. Els edificis conservats de la fàbrica acullen en l’actualitat diverses institucions: Museu del Suro de Catalunya, Museu d’Escultura Fundació Vila Casas, Espai Polivalent la Bòbila, Institut Català del Suro, Associació d’Empresaris Surers, plaça dels Forns i, al xalet, la Fundació Modest Cuixart.