Torres de guaita

A la Mediterrània, fins a principis del segle XIX, gairebé sempre hi ha hagut pirates i corsaris, exceptuant el breu període en què els romans en van tenir un domini absolut. Podem dir, doncs, que la pirateria era un fet molt normal entre els pobles mariners d’arreu del món, un complement habitual d’allò que actualment en diríem l’activitat comercial lícita. I el municipi de Palafrugell no va ser menys!

Perduda la seguretat de l’Imperi Romà, la costa es va convertir altre cop en un lloc perillós, i hi va haver una regressió cap a l’interior. Es va abandonar Llafranc i altres llocs costaners que van funcionar en època romana, i la població es va agrupar a Santa Margarida, Vila-seca, Palafrugell, etc.

A més de buscar llocs a redós de la costa, calia fortificar-se. Al perill del mar, s’hi sumava el caràcter guerrer de la societat feudal. El palau d’en Frugell, que dóna nom a aquesta població, era un recinte emmurallat. Al segle XIII, la muralla envoltava tota la població, no tan sols el castell.

Davant el creixent perill corsari, durant els segles XIV i XV, es va fer un gran esforç de construcció d’elements defensius, des de Lloret fins a Llançà. Va ser el moment en què es va bastir la torre de guaita de Sant Sebastià.

Existeixen vàries opcions per recórrer les torres de guaita del municipi. La que us proposem és una bonica excursió circular d’uns 15km que recorre la plana i la costa palafrugellenca, recomanada per a les persones a qui agradi la natura, la història i caminar per paratges meravellosos arran de mar. Tot l’itinerari està senyalitzat amb senyals indicatius i marques pintades, menys el tram que va del GR-92 fins a enllaçar amb el PR-C 106. Cal seguir uns senders locals, el GR-92 i el PR-C 106. També trobareu el recorregut al wikiloc.